Edinburgh International Book Festival / list.co.uk

De nou Escòcia. La grisa Edimburg és un mirall que no reflexa la llum d’agost, sinó que vol resplendir encara més com a epicentre cultural d’Europa en plena canícula. Parem atenció al Edimburgh International Book Festival, la fira del llibre més important del país i la més completa de tota Europa, que arrencà el passat dissabte 13 i s’allargarà fins el 29 d’aquest mes.

El EIBF -si em permeten l’acrònim-, es celebra a un conjunt de carpes a Charlotte Square Garden. L’esdeveniment, anual des de 1997, pot contemplar-se com una petita xarxa de festivals, ja que apart es celebren l’Edimburgh Book Fringe (dins el festival de teatre alternatiu Fringe) i el West Book Festival, aquest últim, una fira enfocada a les llibreries de segona mà al port oest de la ciutat. Tot plegat més de 700 actes per a tots els públics amb un allunyament dels tòpics protocols d’aquest sector. Alasdair Gray, escriptor amb gran preferència per les arts visuals, protagonitzà l’obertura amb A life in words and pictures, i farà el mateix el dia de clausura amb Fleck, un recital on l’acompanyaran algunes de les estrelles del teatre escocès. Tota demostració de perquè Edimburg fou la primera de les ciutats literàries que nomena la UNESCO, és poca. Fins la setmana vinent, autors com Sebastian Barry, Andrew Kurkow, Neil Gaiman o Per Petterson també realitzaran llurs espectacles en una cita que als darrers anys ha acollit noms com els Nobel Harold Pinter i Salman Rushdie, Yann Martel o Margaret Atwood, així com altres grans personalitats de les lletres anglosaxones.

En total 16 dies dedicats a la literatura i a la industria del llibre, amb un segell distintiu tan per la forma -temps, emplaçament- com pel contingut -tipus d’actes-, tot contrastant amb els seus veïns London Book Fair i Dublin Writers Festival que no destinen més de quatre o cinc dies a l’efemèride, però tampoc el Salon du livre de París o la mateixa fira de Frankfurt (amb Islàndia convidada aquest 2011). La comparació és més greu si la realitzem amb La fira del llibre d’ocasió antic i modern de Barcelona o amb la mateixa festa del llibre Sant Jordi. Lluny d’un simple pavelló de fira de mostres on els escriptors es mostren en un exercici publicitari d’ells mateixos i les editorials, tot l’espai dissenyat per a l’EIBF alberga debats, conferències, recitals i petites performances, així com l’otorgament d’un premi creat pel propi festival (Newton first book award) mitjançant els lectors i els seus vots, i una sèrie de noves activitats nocturnes al voltant del festival, ja impulsades per l’actual director Nick Barley l’any passat.

Maleït mirall, sempre reflexa els defectes dels altres. A veure què ens depara el contrast entre el ja esmentat Fringe i Temporada alta a Girona o la fira de teatre de Tàrrega, suposadament la millor del sud d’Europa. En 2007 Francesc Parcerisas responia a Catalan Writing sobre la qüestió del títol de la seva obra, Dos dies més de sud. Era la traducció d’un vers de Rilke per Joan Vinyoli. El vers parla del desig d’una mica més de maduresa, quelcom que suposi una millora, i segons Parcerisas, l’esforç extra per ser més rigorós i crític amb el que simplement ja està bé. “Sud” com una geografia i una qualitat. I perquè això passi, demanar que el canal de la mànega deixi de ser un túnel submergit per a convertir-se en un pont de destins, no tan sols com a destination, sinó també com a destiny.

Demanar una mica més de sud.