Trucada des de l’infern

17/07/2012 –

Xavi Serra 75 x 75

És condició sine qua non que a vegades no som prou conscients del que ens està passant fins que ho tenim davant dels nostres nassos. Les generalitzades retallades del govern central ens estan portant camí de l’abisme i com sempre si ho analitzem bé veurem que estem vivint a l’infern, sinó observeu aquest acudit fent referència a la situació que vivim.

Això és la Merkel, en Cameron i en Rajoy que han mort sobtadament i els tres es troben a l’infern. Apareix el diable en persona per rebre’ls i els hi diu que els hi permet fer una última trucada. La Merkel agafa la iniciativa i decideix trucar al seu secretari personal per conèixer la situació del país. Aquest li explica que tot el país està consternat i han plorat molt la seva mort. Un cop acaba la trucada, el diable li diu que li ha de pagar 2 milions d’euros per la trucada que acaba de fer. La Merkel agafa i paga la trucada.

Després pren la iniciativa en Cameron. Fa el mateix i decideix trucar al seu país per saber com està la situació. De nou es repeteixen les mostres de consternació per la seva sobtada mort i veu com tot el país ha sentit profundament el que li ha passat. Un cop finalitza la trucada el diable li diu que ha de pagar 1,5 milions de lliures en concepte de trucada.

Llavors li toca el torn a en Rajoy. Aquest no sap què fer, però al veure que els altres dos han trucat pensa i per què no? Agafa el telèfon, truca al seu país i pregunta com estan. Les mostres de consternació són les mateixes que als altres dos països però li diuen que tiraran endavant. Quan penja, don Mariano està preparat per haver de pagar el que sigui, però volia fer aquesta última trucada. El diable es dirigeix a ell i tot esperant que li demanés una xifra ben alta, aquest només li reclama 25 cèntims. Rajoy li pregunta el per què de només pagar aquesta quantitat si els altres han pagat un dineral? La resposta és molt senzilla, perquè les trucades locals des de l’infern només tenen un cost de 25 cèntims.

Després de llegir les mesures que ha proposat el govern per fer un gran estalvi a les arques del govern central veig com hi ha alguns punts que no s’han comentat massa i són d’aquells que ataquen directament als catalans. Sabeu quina és la regió on hi ha més autònoms i petites empreses? Sabeu que s’ha pujat les retencions del IRPF passant del 15 al 21%? O sigui que aquests hauran d’avançar un 6% més del IRPF (com que no n’hi havia prou).

El govern central està decidit a enfonsar una gran part de la societat. Després dels greus problemes de liquiditat que tenen molts autònoms i petites empreses els hi pugen el tram del IRPF i no només això sinó que la pujada de l’IVA pot evocar a molts autònoms a un carreró sense sortida i els traslladen de ple a l’infern. De nou ens trobem amb una decisió feta malament i a deshora.

Sense parlar ni un moment dels nombrosos productes que passen de tributar al reduït 8% fins al 21 sense donar moltes explicacions. En aquest tram s’hi troben un munt de serveis culturals el que ens portarà una vegada més a un càstig sever contra el consum i a fer una mica més inculta la població, perquè total el que es vol en el futur és una societat sense cultura. Sabeu on es concentra gran part de la producció cultural no? A Catalunya també…

Podria seguir dient coses però cada vegada veig més clar que el principal càstig se l’emporta la població catalana. No és gratuït saber que a Catalunya hi ha un bon planter de petits empresaris i autònoms que se’ls hi fan les càrregues impositives molt més dures. No s’incentiva que puguin sobreviure i el que és pitjor com sempre ens emportem la pitjor part del pastís que és la de pagar, pagar i seguir pagant sense res a canvi.

Espero que ben aviat hi hagi un cop de timó. No m’agrada viure a l’infern de Rajoy i preferiria haver de pagar una mica més el cost de les trucades des de l’infern com ja han fet Merkel i Cameron. Però aquest camí és llarg i complicat i com dirien les dites populars els catalans seguirem essent els cornuts i pagarem el beure dels altres. Espero que no sigui per massa temps…

Xavi Serra

Historiador, periodista i estanquer. Columnista dels mitjans digitals okcat.cat, LaJornada.cat i d'IntocableDigital.Cat.

Subscriu-te!

Introdueix el teu e-mail i rebràs gratuïtament els articles més destacats en un únic correu!

Segueix-nos a les xarxes socials!
Ens ajudaràs a créixer i a oferir un millor servei

Twitter

Facebook