Sense defenses

22/07/2012

Portem dos divendres negres. Si al de la setmana passada se’l recorda per la pujada de l’IVA, abans d’ahir la societat contemplava un quàdruple cop novament emmarcat en l’inestable economia. Espanya acudia definitivament als 100.000 milions d’euros que l’eurogrup destinarà al rescat dels seus bancs, mentre el País valencià es va destapar com la primera autonomia de l’Estat que necessita ser rescatada, sota risc de fallida. Un doble impacte que ha provocat la desconfiança dels mercats i, com era previsible, un doble impacte més: la forta caiguda de la borsa i l’assoliment dels 610 punts per part de la prima de risc, un nou rècord històric.

Malgrat aquesta situació d’alerta, el ministre de finances alemany, W. Schäuble, ha declarat que el préstec a Espanya servirà perquè els bancs no tornin a ser font de preocupació per a l’estabilitat de la zona euro. Espanya no necessitarà un rescat complet. Però gràcies a la dinàmica de notícies contundents rebudes en poc temps -i al costum per l’ocució de notícies pitjors, ja previstes però que arriben més tard, per part d’una política de comunicació indesitjable- aquest anunci de tranquil·litat sembla una nova cortina de fum, tot i venir d’Europa. Entre altres coses perquè ningú assegura que l’ajuda europea als bancs pugui neutralitzar una possible desconfiança major dels mercats si al País valencià s’uneixen noves autonomies que es declarin en fallida.

A més, la producció i les exportacions espanyoles són insuficients. És una economia que no sembla tenir nous horitzons.  Els mitjans per trobar-los, com per exemple la presència de més crèdit, que motivi alhora la inversió en desenvolupament i recerca -científica i creativa-, no poden donar-se en un país amb la banca desmantellada i les entitats controlades i assimilades per l’estricta Europa interventora, que frena el creixement amb les normes dels rescats: el remei provisional per la malaltia és, a la vegada, un obstacle. Però no val culpar a l’ajuda europea. Si la cura no guareix ràpid i del tot, és perquè les defenses del convalescent eren molt dèbils, fruit d’una dinàmica (política, econòmica i productiva) durant molts anys errònia .

Plusone Linkedin Pinterest Digg Delicious Reddit Stumbleupon Tumblr Email Facebook Twitter
Subscriu-te!

Introdueix el teu e-mail i rebràs gratuïtament els articles més destacats en un únic correu!

Tancar
Si us plau - Segueix-nos a les xarxes socials!
Ens ajudaràs a créixer i a oferir un millor servei

Twitter

Facebook