27/08/2011 – Editorial
Ahir es va produir un nou episodi dels que farà que, tard o d’hora, Catalunya sigui un estat independent. Ahir, el jugador del FC Barcelona Cesc Fàbregas va sortir al camp a celebrar la victòria del seu nou equip amb una estelada roja lligada al coll. Al cap d’una estona, ja als vestuaris, Cesc s’adonava que la seva acció havia enfurismat als sectors més reaccionaris del nacionalisme espanyol, que l’atacaven a través de les xarxes socials amb tot tipus de missatges immadurs i plens d’odi. Tot un seguit de proclames violentes que en un altre país serien perseguides per la justícia, però que lamentablement a casa nostra regnen amb absoluta impunitat.
Fins a dues vegades Fàbregas va disculpar-se a través del seu compte de Twitter per ser català i haver-ho expressat amb total llibertat, com permet qualsevol estat democràtic. No contents amb això, la caverna mediàtica espanyola ha seguit criminalitzant al jugador que fa dos dies aconseguia per ells l’Eurocopa i la Copa del Món de futbol. Què fàcil i ràpid és oblidar, i canviar l’estima per l’odi quan així convé. En general, no passen set dies de reng que Catalunya no rebi algun atac per part d’Espanya. Quan no és l’esport, és la política; quan no, és el món de l’entreteniment. Queda clar que la internacionalització de Catalunya i la seva realitat preocupa cada cop més als qui volen tapar-ho.
A pas ferm, els qui volen la unitat del Regne d’Espanya ignorant la història de les nacions que el formen, no aconsegueixen sinó aplanar el camí d’una Catalunya independent. Un estat català cada cop més recolzat tant des de dins com de fora de la nació, i avalat per tot tipus d’estudis econòmics, polítics i socials que defensen la seva viabilitat i independència de l’estat espanyol. Els catalans no tenim per què aguantar el menyspreu de ningú. Senyors polítics: si ells no ens volen, i nosaltres volem marxar, per quan el dret a decidir? Mentrestant, perdó per ser català.
Tags: barça, Barcelona, catalunya, espanya, estat, estelada, fabregas, independencia, nació