Fa 4 dies que estem al 2012 i ahir rebíem de nou les dades negatives d’atur, sembla que la destrucció de llocs de treball continua sent acusada i el tancament d’empreses segueix la mateixa tendència. La creació de noves empreses és l’única sortida per a un mercat de treball que dia a dia es redueix mentre n’augmenten els oferents. Tornem doncs a parlar de les vies de finançamentper a les empreses especialment per a PIMES que necessiten finançar el seu inici d’activitat.

El difícil accés al crèdit obliga a buscar alternatives / grupoinvergest.com

Parlàvem de les Societats de Capital Risc en l’anterior article com una de les alternatives al crèdit bancari. Aquestes societats estudien la viabilitat del projecte i inverteixen en ell només quan l’estudi els indica que es tracta d’una inversió amb alta rendibilitat, això fa que probablement hi hagin pocs fracassos i les noves empreses creades empentin l’economia cap a números verds. En tot cas les SCR redueixen el seu risc diversificant i invertint en una cartera de diferents projectes de manera que les possibles pèrdues ocasionades en un projecte fallit es compensen de sobres amb els beneficis d’uns altres projectes. Un altre figura de diferent funció però que ha funcionat bé a França són les conegudes com Societats de Garantia Reciproca. Les SGR permeten avalar els préstecs de les PIMES davant l’entitat bancària, fet que abarateix el preu del préstec. La PIME a canvi es compromet a obtenir una participació de la SGR, incrementant així el capital de la mateixa possibilitant que encara tingui més capacitat per avalar nous préstecs.

Les administracions públiques haurien de treballar intentant fer un lloc més notori a aquest tipus de societats o altres vies de finançament alternatives al afeblit sector bancari. No dic que  per exemple la Generalitat creï una Societat de Capital Risc (ja n’existeix una) amb fons públics ja que donada la situació financera de Catalunya és inviable, però si de forma indirecta te molt camí a recórrer en aquest sentit. La Generalitat o el govern central podrien incentivar fiscalment l’activitat d’aquests tipus de societats, realitzar programes per donar a conèixer a la població quin és el seu funcionament, donar facilitats de tracte tributari a particulars que vulguin invertir en elles o en altres projectes, facilitar que SCR i SGR estrangeres puguin invertir en empreses locals, desregular tràmits burocràtics de poc valor afegit en les qüestions referents al finançament,… tota creativitat en aquest àmbit és poca. Iniciatives d’aquest tipus combinades amb altres polítiques de cooperació público-privada, com ara permetre que les universitats puguin participar directament en projectes empresarials, ja sigui aportant capital en noves empreses o idees d’estudiants emprenedors a canvi d’uns rendiments futurs (igual que les SCR), cooperant en tasques d’investigació, etc.. podrien millorar no tant sols la situació del finançament privat sinó també la del sector públic.

Sabem que fins que el finançament no torni no tornarà l’economia als números verds, també sabem que els bancs i caixes estan en un procés de sanejament financer que a ells mateixos els interessa que sigui lent per a minimitzar les seves pròpies pèrdues. Mentrestant podem esperar sense més o promoure alternatives, jo sóc més de la segona opció.