Caminant per Barcelona es pot veure la majoria de les banderoles amb les cares de Josep Antoni Duran i Lleida, Carme Chacón, Joan Coscubiela, Alfred Bosch i Jorge Fernández. Però de qui són aquells cartells estranys que ningú sap de quin partit són?

Tot i que la reforma de la llei electoral aprovada recentment ha donat una estocada mortal a la democràcia obligant a les candidatures extraparlamentàries a aconseguir avals per a poder presentar-se (un 1% del cens electoral), alguns partits molt poc coneguts ho han aconseguit. Les candidatures petites són, també, una alternativa al vot nul. Pot ser, fins i tot, més útil que votar estelada o votar un xoriço. Almenys, es pot apostar per la regeneració democràtica i així, trencar, encara més, el bipartidisme espanyol que tant perjudica Catalunya.

Per una banda, NO han pogut proclamar la seva candidatura el Partit Comunista del Poble de Catalunya, el antiavortistes homòfobs del Partit Familia i Vida, el Partit Republicà d’Esquerra – Republicans, el Partit Obrer Socialista Internacionalista, el  Partit Humanista, els  freaks del PATO (Partido Abre Tus Ojos), els ecologistes de Els Verds – Grup Verd i els indignats Hartos.org perquè no van aconseguir recaptar els 40.000 avals necessaris.

En canvi, SÍ que ho han fet el PACMA, UPyD, els Anticapitalistes, Els Pirates de Catalunya, Escons en Blanc, la Unificación Comunista de España i, és clar, el famós partit d’ultradreta Plataforma per Catalunya de Josep Anglada. Alguns partits estan consolidats o tenen representació en ajuntament o al mateix Congrés però per altres comunitats autònomes. A més, fins i tot, en alguna enquesta extravagant, se’ls hi ha arribat a donar un diputat al Congrés. Són 31 escons en joc a Barcelona i potser, algun pot ser sorpresa i entrar al grup mixt. Així doncs, els  convido a conèixer els partits més a fons:

Unión, Progreso y Democrácia

Encartellada de UPyD a Plaça Universitat / upyd.es

Aquest partit, que té representació al Congrés però per Madrid amb la seva líder Rosa Díez, equival a Ciutadans però a nivell estatal. De fet, el líder del partit espanyolista els va proposar un pacte per concórrer junts a les eleccions del 20 de novembre. La cap de llista d’aquest partit per Barcelona és Pilar Barriendos, i segons les enquestes podria aconseguir entre el 1,7% i el 9.5% dels vots. Això, traduït a la realitat significa que els votants espanyols de C’s passarien a votar UPyD. Així, Barriendos es compromet “no deixar que sanitat i educació es tracti igual a tot el territori i les condicions siguin les mateixes per a tots els espanyols”. A més, també presenta en el seu programa un política antiterrorista dura i primer treballar amb “austeritat i eficàcia”. Bufetada per Catalunya.

Partit Antitaurí Contra el Maltractaments dels Animals – Partit Animalista

Cartell electoral del PACMA / pacma.es

Aquesta candidatura és encapçalada per Ignacio Valle Pérez. A les passades eleccions al Parlament van aconseguir 14.238 vots  i van ser la dotzena força més votada al Parlament, però no van obtenir representació. El partit aposta per la prohibició d’espectacles amb animals (des de els corridas fins als correbous), prohibir el sacrifici a les gosseres, promoció d’una educació basada en el respecte als animals, prohibició de la caça, tancar les granges pelleteres i prohibir la importació de pels, menús vegetarians a les escoles i a la administració pública, reforma electoral, prohibició de l’experimentació animal, foment de l’agricultura ètica i sostenible i l’enduriment de les penes per maltractament animal.

Tot i així, el partit ha rebut subvencions mínimes i les banderoles que llueixen a Barcelona han estat pagades pels militants del partit que han decidit abonar una quantitat especial per a pagar la campanya.

Els Pirates de Catalunya

Logotip Pirata / pirata.cat

El moviment pirata va néixer al 2006 a Suècia i des de llavor ha aconseguit grans fites com 43 escons al consell municipal de Berlin i 2 eurodiputats per Suècia. A Catalunya, es va fundar abans de les eleccions al Parlament van aconseguir més de 6.000 vots.  Després, a les municipals, van aconseguir dos regidors. El partit aposta per la transparència, per un govern 2.0, per una cultura lliure, per la privacitat dels individus dins i fora de la xarxa, per l’accés universal a Internet i per la democràcia directa. De fet, les seves xifres econòmiques són públiques i segons els extractes penjats a la seva web, la campanya no ha costat més de 1.000 euros. A més és un partit que s’ha mostrat a favor del dret a decidir i ha donat suport a les consultes independentistes. Òbviament, és un partit que aposta pel boca-orella al carrer i a la xarxa. Tenen un Twitter i un Facebook fort, a més han realitzat una encartellada espectacular. Josep Jové Padró és el candidat a Madrid, i el cap pirata del partit i fundador, Kenneth Peiruza Cerdan, és el número dos.

Anticapitalistes

Els Anticapitalistes a la Borsa de Barcelona / blogspot.com

Finalment els indignats s’han menjat les seves paraules i tenen un partit que els representa. Just abans de començar la campanya, un comunicat de l’Acampada Barcelona va fer oficial el suport del moviment indignat a aquest partit per a les properes eleccions. Bàsicament, el seu programa consisteix en trencar amb el capitalisme i els bancs. Són considerats una “organització revolucionària, ecologista, feminista i internacionalista”. Accions de campanya que han fet ha estat ocupar la seu oficial de Convergència o irrompre a la Borsa de Barcelona. A més, el passat 8 de novembre, la cap de llista per Barcelona, Ester Vivas, va ser imputada pels Mossos d’Esquadra per ocupar la seu de Catalunya Caixa. Una bona campanya ja que el partit està tenint un ressò important als mitjans de comunicació. La propaganda, encara que sigui dolenta, és propaganda i els mitjans que més odien el moviment els esmenten sovint.

L’economista Arcadi Oliveres ha donat suport a la candidata Ester Vivas. Així doncs queda veure si els indignats optaran per aquesta opció o votaran nul, tal com es va proposar en assemblea.

Escons en blanc

Escons en Blanc / esconsenblanc.org

Es consideren “el poder del silenci”. La llei electoral dóna els vots en blanc al partit més votat. Com a resposta d’aquesta injustícia i perquè el vot en blanc computi, aquest partit presenta els candidats com a “no – diputats”. En aquest context, en el cas que sortissin escollits deixarien la seva cadira buida. De moment, ha aconseguit representació en alguns municipis i efectivament, no han assistir a cap ple i la seva cadira ha quedat buida. Volen mostrat el seu descontentament amb la classe política i pressionar-la, i a més,  volen captar l’atenció als mitjans. El seu cap de llista, el professor de ioga Sebastià Llorach, considera que aquesta vegada “hi ha possibilitats reals d’aconseguir un no diputat” i creu que al final, els partits “poden tenir por de una candidatura com aquesta”. Calen almenys 300.000 vots per a obtenir un diputat i 600.000 per a un senador, d’aquesta manera hi hauria, per primer cop, una cadira buida, i és clar, renunciant a tot tipus de remuneració.

Espot Escons en Blanc

Unificación Comunista de España

Logo del partit UCE / uce.es

És un partit marxista – leninista – pensament Mao Tse – Tung que té tant d’esquerres com d’espanyol. Aquest partit, mai ha aconseguit res impactant i sempre han acabat demanat el vot per Izquierda Unida, Unión, Progreso y Democrácia o Ciutadans. Tot i així, en aquest context de crisi, és l’única força extraparlamentària que ha aconseguit tenir els avals en totes les províncies i es presenta a totes circumscripcions electorals. La candidata per Barcelona és Núria Suárez Hernández.

Aquest partit està realitzant una campanya mínima i desconeguda, aposta pel vot comunista fidel i és gairebé inexistent a la xarxa. El seu programa es basa en redistribuir la riquesa amb sou mínim de 1.000 i màxim de 10.000, ampliar la democràcia i en defensar la sobirania nacional espanyola.

Plataforma per Catalunya

Josep Anglada, dictatorial, en un míting a Cornellà / acn.cat

Aquest és el partit racista, El partit “revelació” d’ultradreta que aconsegueix indignar a tota la classe política, sobretot pel seu cap de llista, el polèmic Josep Anglada i Rius, famós per embutxacar-se diners del partit, barallar-se amb el seu fill, barallar-se amb antifeixistes i pel munt de declaracions i amenaces  polèmiques que fa dia a dia. Recentment ha afirmat que si arriben al Congrés “alliberaran Espanya i Catalunya de la islamització”, també va titllar el moviment dels indignats de “perroflautes i rates de cloaca”. El seu programa es basa en la islamofòbia, el populisme, l’espanyolisme i en lluitar contra la delinqüència. El més preocupant és que a les eleccions al Parlament van aconseguir 75.000 vots i per sort no van entrar al Parlament. A les municipals van aconseguir 67 regidors. És preocupant perquè potser, en un futur reportatge sobre partits extraparlamentaris, aquest ja no hi serà. Però, de moment, que sigui així.

Aquestes properes eleccions hi ha molt triar, hi ha candidatures als gustos de tothom. Tot i així, pot ser preocupant el que es pot arribar a trobar al grup mixt. Però el 20N s’ha de votar, això és indiscutible.