10/08/2012 – Editorial
Ahir es complien cinc anys des de l’inici de la depressió econòmica que venim patint en els darrers temps. Un aniversari que , com el crack del 29, s’estudiarà als llibres d’història com a una època funesta del nostre devenir. Tot i aixÃ, i emulant una vegada més la cultura xinesa, de tot se’n pot treure oportunitat o profit. De fet, la crisi ens ha aportat certes coses positives com ara els moviments socials, la creativitat, la unió i potser fins i tot la pròpia consciència de força.
En efecte, el Banc Central Europeu ja ens ha avisat que la nostra economia encara agonitzarà més durant el que queda d’any. I adverteix que els nostres sous són encara massa alts. Entre la pujada d’impostos i la rebaixa dels salaris aviat ja no podrem comprar ni els somnis. Ah, sort que aquests no es compren! I per més inri, l’aire barcelonà i el de vic es troben tant contaminats que es recomana a nens, avis, i persones amb dificultat respiratòries no fer gaires esforços fÃsics.
Entre tant, la diada nacional s’acosta, i els partits polÃtics del paÃs s’afanyen en mostrar-nos com a clam de força davant el pacte fiscal. Una parafernà lia que una vegada més pot ser utilitzada de servitud pels polÃtics, o que ens pot suposar el canvi de mentalitat que ens porti cap a un nou camÃ. Evidentment, la tardor es mostra esquerpa, a Madrid ens tombaran al pacte fiscal entre rialles, i la Generalitat te un deute a vèncer. L’urgència de la situació global només preguntarà una vegada. El poble, de l’onze de setembre en endavant, respondrà . Ell es sobirà , beneficiari del seu poder, senyor dels seus actes, i esclau de les seves conseqüències. Després no valdrà planyes, ara és hora de decidir!
Opina a cartes@intocabledigital.cat