Consell Seguretat Nacions Unides Resolució 1973/ Norway UN

L’activista síria Razan Zeituneh no dubta. Per a ella el conflicte obert després que Moscou vetés una resolució de condemna davant el Consell de Seguretat de Nacions Unides “ no és més que un joc entre Occident i la mateixa Rússia”. I òbviament res té a veure amb la lluita síria. En efecte, fins ara hem vist que darrera el recolzament rus al règim de Bashar Al-Assad s’hi amaguen interessos geoestratègics i econòmics. Però quines altres  motivacions té Putin per mantenir aquesta vella aliança?

En primer lloc, Moscou ha defensat tradicionalment el principi de Dret Internacional de no ingerència. El govern rus  tem que en el subsòl de les resolucions de condemna de Nacions Unides, sota el pretext humanitari,  s’hi trobi una legitimació per intervenir en els assumptes interns i propis dels estats.  En aquest sentit, Rússia sent que el president Dimitri Medvedev va ser enganyat pels aliats occidentals en la revolta líbia. Recordem que finalment Moscou no va vetar la resolució  1973, que permetia intervenir en territori libi per raons humanitàries. Text que s’utilitzaria després per justificar els atacs aeris que van acabar enderrocant al coronel Moammar Al-Gaddafi.  Una desconfiança que, per altre banda,  també  neix de l’experiència de la resolució1441 a Irak, o la1199 a Kosovo.

A més Moscou tem que, tal i com ja va passar amb Irak, una possible intervenció internacional generi inestabilitat a la zona en un arc que aniria des del Líban fins a Iran. Una situació que reforçaria als extremistes suniïs, contra qui Rússia combat en el Cauques nord. Finalment, regions com la txetxena que reclamen la seva independència des de fa dècades, o governs autoritaris post soviètics (Bielorrússia o Uzbekistan) fan que el govern rus defensi vehementment el principi de  no ingerència, i es mantingui al costat del règim de Bashar Al-Assad.

Vladimir Putin durant un acte/ Fotopedia

En segon lloc, Vladimir Putin, en el marc de la campanya per la presidència russa, s’ha servit del conflicte siri per fomentar l’antiamericanisme amb arguments que recorden els de la Guerra Freda. Uns missatges que el van portar, aquest passat diumenge, a obtenir un 63’6% dels vots. Resultats emperò no lliures de polèmica . En aquest sentit,  el ministre d’exteriors turc, Ahment Davutoglu, ha declarat recentment que Rússia i Xina no van votar (la resolució de condemna al règim siri) pensant en la realitat del terreny, sinó en contra d’occident. I malgrat que la Guerra Freda ja va acabar fa dos dècades, diu Davutoglu,  “les seves estructures continuen condicionant a Orient Pròxim”.

Finalment,  Rússia està capitalitzant el desprestigi, que pateixen les potències europees i Estats Units, per afinar interessos amb altres països emergents com Brasil o Turquia. Ja són molts els que jutgen de doble moral el fet que només s’actuï en algunes crisis humanitàries mentre d’altres s’ignoren.  Un pas més del Kremlin  en la cerca d’aliats per acabar amb el que anomenen la ideologia  hegemonitzant occidental. En definitiva, a  Moscou li interessa seguir intentant salvar al seu millor amic a Orient Mig.  I malgrat que la regió no és un escenari central per Rússia, Síria si podria acabar sent una moneda de canvi pel govern rus.  Ara totes les mirades es fixen sobre Israel, qui ha advertit a Iran que el temps se li esgota.