És condició sine qua non que si et lleves un dia al matí i estàs situat a més de 100 quilòmetres des del lloc on s’ha originat un incendi i només fas que sentir pudor de fum quan has tingut persianes tancades tota la nit, vol dir que l’incendi originat és més que catastròfic. Només cal fer un cop d’ull a les imatges per veure la catàstrofe que ha passat en un paisatge únic com és l’Empordà.

Diumenge al migdia es va originar un dels incendis més violents que s’han vist en els últims anys. La situació i l’origen del foc han provocat uns danys irreparables i en poques hores ha agafat una gran extensió. Plasmar en paraules els sentiments de moltes persones que s’han vist afectades no és possible en aquest article però m’agradaria fer un seguit de reflexions.

Per començar, dir que s’hauria pogut fer una cosa o una altra en aquest incendi és tenir-ne molt poca idea. Només cal veure la violència de les flames i com el foc està desbocat per treure una primera conclusió ben ràpida, aquest foc en un primer moment no es pot parar, però si que es pot evitar que vagi a més.

Per aquest motiu, em sembla molt trist que en un moment tan delicat com aquest es comencin a sentir opinions tan demagògiques com que per culpa de les retallades no s’ha actuat a temps o no s’ha fet com s’hauria d’haver fet en un principi. A veure si serà culpa del govern que s’hagi provocat aquest incendi? En situacions com aquesta sempre es pot actuar de diferents maneres, però acusar les retallades de la seva propagació és demagògia pura i dura.

En segon lloc cal lloar la feina dels bombers i d’altres efectius que estan treballant de manera dura per apagar aquest incendi. Per mi, ser bomber, forestal, ADF, alcaldes o qualsevol relació que tingui amb un servei públic és vocacional. En moments com aquest, es demostra la professionalitat d’aquestes persones que serveixen un servei públic i no pas aquells que en moment delicats amaguen el cap sota l’ala i no donen el servei que se’ls hi demana en moments crítics (podria posar molts exemples de serveis públics que actuen així, però no és el cas).

Una altra de les bones dosis que ha deixat el trist rastre d’aquest incendi és la solidaritat entre pobles. Estic ben trist per tot el que ha passat, són paratges que un o altre hi té una relació directe ja sigui a través de les vinyes, els conreus o bé perquè ha visitat el paisatge recentment. Veure-ho tot cremat és molt trist. Però per altra banda, és digne d’admirar la implicació de la societat civil en aquest incendi.

En moments com aquest es denota la implicació de la societat civil i des de tots els costats s’han vist grans mostres de solidaritat i ajuda per evitar que l’incendi vagi a més. Per exemple, des de les xarxes socials i els mitjans de comunicació s’han fet crides per aconseguir matalassos per passar la nit als centres esportius i la població ha respost. Sense oblidar aquells pagesos que han llaurat zones per evitar la propagació de l’incendi o bé aquells qui donen suport als bombers. Això demostra la força del poble i la solidaritat entre nosaltres.

Del que estic més decebut és de molts comentaris i de l’oblit d’alguns mitjans de comunicació amb referència a l’incendi. Com pot ser que existeixin persones que vulguin el mal dels altres? Com es poden originar comentaris totalment faltats de respecte sorgits de xarxes socials? Com algú es pot alegrar del que està passant a l’Empordà? O com algun mitjà amb dos dits de front pot obviar la catàstrofe que es viu; de ben segur que trauran en portada si hi ha un incendi violent als Estats Units per posar un exemple? Això se’n diu fer el pena…

M’agradaria acabar l’article d’aquesta setmana recordant la lletra d’un grup que molts de vosaltres coneixereu, recordeu un tema dels mítics Sau? Era la cançó “Això es pot salvar” i un fragment de la lletra deia “….Si algú em pogués explicar/ per què els rius estan contaminats/ per què la mar és un abocador /quantes espècies ja s’han carregat /i el fill de puta que cremi aquests boscos /que li tallin les mans…”.