• Ens recomana un llibre? No solo de caviar vive el hombre de Johannes M. Simmel; una novel·la policíaca que lliga l’espionatge, la novel·la negra i la gastronomia.
• Acabi la frase. La política és… una professió que ve d’una vocació, és temporal i es basa, sobretot, en el servei al públic.
• Quan era petit somiava que de gran seria… bomber!
• En què creu? En les persones, en la humanitat, en Déu i en les meves filles.
• Si per aquest calidoscopi que li hem deixat pogués veure el que fos del passat, del present o del futur, que li agradaria contemplar? Un país lliure i normal, plenament integrat a Europa i on tothom se senti lliure i segur.

Deixant de banda el seu personatge a Polònia amb el bat de beisbol, vostè és conscient que entre una part de la població no desperta simpatia i aquest percentatge és major en el cas dels joves. Sectors de la societat han demanat la seva dimissió i ICV-EUiA la seva reprovació. El Departament d’Interior és el menys agraït?

Suposo que forma part del meu perfil; un enginyer en política a vegades és més cap quadrat del que tocaria. Observo que tinc una certa capacitat per no deixar indiferent… Hi ha molta gent que coincideix amb la meva manera de fer política i n’hi ha d’altra que no li agrada que jo representi la garantia de la seguretat, de la convivència i, en definitiva, de la llibertat. Però el meu avi deia que qui no vulgui pols que no vagi a l’era. Per tant, assumeixo la meva responsabilitat amb tota tranquil·litat: el meu paper no és per fer-se el simpàtic sinó perquè la gent pugui sentir-se simpàtica al carrer i a casa seva.

Vostè pensa que en ocasions s’ha posat en dubte el principi d’autoritat. Creu que els mitjans de comunicació en tenen part de culpa?

Els mitjans de comunicació en són parcialment responsables. No és que en siguin culpables; és que n’han estat transmissors sense gaire esperit crític i els mitjans no només han de ser objectius sinó que també han de tenir una certa introspecció crítica de quins valors transmeten perquè no són neutres. Crec que molta gent comença a notar que aquesta permissivitat ha anat massa lluny i ara demanen garantir la convivència, el civisme, la llibertat i la seguretat. Hi ha gent que no ha jugat honestament perquè durant anys ha defensat i practicat aquesta transgressió disruptiva i ara, potser, el que fa és combatre el principi d’autoritat que representen els cossos uniformats. Per això els defenso tan convençudament; necessitem bombers, policies… necessitem ordre.

Seguint amb la tensió del sistema de valors a Europa. Ha conclòs que els efectes de la crisi juntament amb aquesta tensió han dut a la mobilització social. Però també ha dit que la presència de forces de centre, centre-dreta o de dreta en els governs europeus i de les forces d’esquerra a l’oposició han provocat que el debat es portés al carrer cosa que quan els altres estant l’oposició (referint-se als de centre, centre-dreta o de dreta) no fan. No és positiu dur el debat al carrer? No és un requisit indispensable pel bon funcionament d’una democràcia? Es refereix a que als partits de centre, centre-dreta o de dreta no guanyen entre la massa?

El dret a reunió i manifestació és un dret fonamental a qualsevol Estat de dret. Amb tot, verifico la instrumentalització de les inquietuds socials; les esquerres quan acostumen a perdre les eleccions les intenten recuperar a través de l’agitació i del desgast al carrer. És legítim. No combatré aquesta manera de fer política. Combatré els qui s’emmascarin o s’amaguin darrera d’aquestes inquietuds o d’aquesta manera de fer política i el que practiquin sigui la violència i la transgressió legal. En els darrers temps hem vist que hi ha alguns grups, alguns, que s’amaguen, com ho han fet a les celebracions del Barça a Canaletes o en manifestacions sindicals, doncs ara s’amaguen darrera del moviments dels indignats. Són gent insatisfeta amb les coses però practiquen la violència, l’agressió i l’incompliment de la llei. Els anirem descobrint a tots.

F. Puig

Fa un parell de setmanes, en comissió, el Síndic de Greuges continuava afirmant que durant l’actuació policial a la plaça Catalunya el 27 de maig i en el bloqueig al Parlament va haver-hi una “manca de previsió per part de les forces de seguretat” i segueix sent del parer que els mossos es van “extralimitar”. Va dir: “No qüestionem l’operació de neteja, sinó que els objectius que es buscaven es podrien haver assolit sense l’ús de la força pública”. Al cap d’un parell de dies vostè responia a les crítiques del Síndic celebrant que hagués recuperat “l’esperit crític que el 2009 va perdre”, en referència a les protestes estudiantils contra el pla Bolonya. Entenem que el Síndic de Greuges tenia simpatia per l’anterior Govern i una actitud poc favorable per les actuacions de l’actual?

Les motivacions les desconec. No sé si hi tenia simpatia o més complicitat. No vull entrar en les motivacions només constato que l’any 2009 es van produir aldarulls, problemes d’ordre públic, detencions, manifestacions, debat polític i controvèrsies al voltant del paper de la policia. El Síndic de Greuges, el mateix, no va fer cap roda de premsa ni va comparèixer al Parlament per criticar al Govern. Ara ho ha fet. Ho celebro perquè estem en una democràcia. No comparteixo la seva opinió però el que més lamento no és que hagi canviat de comportament -en tot cas ell ja en donarà les explicacions pertinents- sinó que hagi faltat a la veritat. El Síndic va comunicar que s’hagués pogut actuar d’una manera diferent i quan li vam recordar que havíem demanat la seva mediació perquè intervingués al conflicte, va rebutjar-ho. Al marge que ell estava de viatge, el seu equip va manifestar just un dia abans dels fets del 15 de juny que renunciaven a fer de mitjancers. En una democràcia és legítim que el Síndic pugui fer valoracions crítiques però també vull recordar que el Síndic té unes responsabilitats i el Conseller en té unes altres que són garantir l’ordre públic i la seguretat ciutadana.

A principis d’agost vostè assegurava que les investigacions dels incidents del 15-J durant el setge al Parlament estaven molt avançades, però que al setembre començaríem a tenir novetats. No ha enganyat. Tenim novetats. S’han detingut una vintena de persones. Arran d’aquestes detencions els indignats van convocar una manifestació de rebuig al que consideren un procés “judicial i polític” contra ells. Consideren que es tracta d’”una operació repressiva contra un moviment social massiu que està plantant cara a les polítiques de retallades”. Creu que s’ha reobert el conflicte?

No. Han canviat d’actors. És com la segona part d’una pel·lícula en que els protagonistes són uns altres. L’endemà del 15 de juny el moviment del 15-M va fer una roda de premsa i va desmarcar-se clarament de les actituds violentes i va dir que els agressors dels diputats i l’intent de boicotejar el Parlament no formava part del seu capteniment ni de la seva voluntat pacífica i democràtica de manifestar les seves inquietuds. Nosaltres anem a buscar i a perseguir els violents, els dolents, els que van pegar diputats i els que van impedir el funcionament del Parlament. No volem criminalitzar el moviment del 15-M. No hem identificat els que es manifestaven, hem identificat els que actuaven al marge de la llei. Per tant, jo diria que els que ara intenten monopolitzar la bandera del 15-M deuen ser els amics o els còmplices dels violents. No són els del 15-M perquè diuen el contrari del que van dir el 16 de juny quan suposo que molta gent va adonar-se que al darrera de la multitud dels indignats hi havia uns grups violents antisistema, gent que actua il·legalment i que ara comencem a portar davant de la justícia. Que ningú vegi una posició contrària al moviment d’indignació -que cada vegada molta gent té per les expectatives difícils de futur. El que hem de combatre és que són les persones que amb actituds violentes agredeixen la policia i els diputats, bloquegen el funcionament de les institucions i intenten que el sistema democràtic entri en el col·lapse. No ho admetrem.

La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) estudia una querella presentada contra vostè, per un presumpte delicte de lesions, danys a la propietat privada, accés i destrucció de dades de caràcter personal i maltractaments realitzats per funcionaris públics com a conseqüència de la càrrega policial del 27 de maig contra els manifestants. L’origen és una denúncia que va presentar el 6 de juny l’activista Ángel Badia i que el jutjat de guàrdia ordinari ha desviat ara al TSJC en tractar-se d’un alt càrrec del Govern, tal i com marca la legislació. Està intranquil?

A ningú li agrada però estic absolutament convençut que la justícia funcionarà com ha de funcionar i sense prejutjar com ha d’acabar. Això en una democràcia és positiu. Hi ha 20 denuncies i una o dues querelles. De moment algunes ja han tornat a la justícia ordinària perquè el TSJC ha arribat a la conclusió que els aforats, jo, no tenim responsabilitats, en aquest cas, penals. No sé com acabaran les altres denuncies però confio plenament en la justícia i si hi ha alguna cosa que no s’ha fet correctament assumiré les responsabilitats però no, no estic intranquil.

El patrullatge conjunt de Mossos i Guàrdia Urbana al metro ha reduït els robatoris en un 25%. L’augment de la presència policial ha comportat la disminució d’aquests delictes. Però aquesta és una solució viable a llarg termini? Per resoldre els delictes s’augmentarà la presència d’agents?

Sí, de moment tenim més policies. Aquest any 775 nous Mossos d’Esquadra i em consta que l’alcalde Trias ha dit que voldrà tenir més agents de la Guàrdia Urbana. No ho resoldrem tot posant un policia a cada cantonada però el sistema de seguretat de Catalunya necessita més agents i millors lleis, per això espero que es pugui reformar el Codi Penal. També necessita que la justícia i el sistema penitenciari funcionin millor, que l’aplicació de la llei d’estrangeria sigui més àgil i, per tant, qui ha vingut aquí i delinqueix se n’haurà de tornar al seu país. És a dir, el sistema de seguretat ha de perfeccionar-se. Valoro molt positivament la coordinació entre la Fiscalia, el TSJC i la Policia i també les iniciatives que traslladarem a Madrid per reformar el Codi Penal. A Catalunya tenim una situació relativament segura en comparació amb altres societats occidentals però és evident que estem acostumats a una gran tranquil·litat i a una gran convivència que en aquests moments, en el nostre espai públic es veu lleugerament violentada. Per això celebro que amb l’Ajuntament de Barcelona haguem fet aquest esforç de coordinació que està tenint resultats positius i estic convençut que anirem estenent arreu del territori.

Per la prostitució i el top manta el remei que hi donen des d’Interior és més agents. Vostè ha assegurat que la prostitució està “massa present en el nostre espai públic, tant en carrers com en carreteres” i ha dit que com en el cas del top manta s’ha de multar “a qui intenta vendre” i a qui “vol comprar”. És a dir, Interior es planteja sancionar també els clients. Això requereix més vigilància, més desplegament, més agents i, per tant, més despesa.

Tant la prostitució com el top manta no existirien si no hi haguessin compradors; compradors de serveis sexuals o de productes falsos. Així haurem de conscienciar i al final actuar d’una manera coercitiva amb aquells que estiguin sent còmplices de situacions il·legals o irregulars d’explotació de persones. També presentarem modificacions en el Codi Penal perquè la prostitució a l’espai lliure no estigui tan fàcilment acceptada.

La setmana passada, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, arrel de les fotografies publicades a El Periódico es mostrava com a l’abanderat en la lluita contra la prostitució i feia les següents declaracions: “Sempre estaré en contra de la legalització de la prostitució. La prostitució no és anar amb una senyora. Darrere d’això hi ha explotació. És l’esclavatge del segle XXI. No podem tolerar segons quines coses”. Pel que em diu suposo que hi coincideix i que no veu la legalització de la prostitució com una possible solució.

No estic a favor de la legalització de la prostitució. Precisament el que estem plantejant és un primer pas per la seva eradicació.

Així creu que la prostitució es pot eradicar…

Tocant de peus a terra… aquest és un propòsit que portem segles intentant. Per tant, des d’una declaració d’intencions abolicionista de la prostitució arribaríem a la conclusió que també hi ha gent que la pot practicar des d’un punt de vista voluntari i sense veure’s sotmesa a cap explotació ni a cap xarxa criminal per tant hem de combatre el proxenetisme, l’explotació de dones o d’homes i les xarxes criminals que operen en aquest camp. Hem d’intentar eliminar de l’espai públic -que és l’espai de tots- per motius de seguretat, dignitat, convivència i valors aquest exercici. En un primer estadi si anem eliminant els serveis sexuals de les carreters, de les places i dels carrers estarem avançant. En primera instància ens quedaran els establiments regulats que espero que compleixin i exigeixin les condicions higièniques i fiscals necessàries i pel que fa a l’exercici lliure i voluntari d’activitats, ofertes  i serveis… fins que no estigui penalitzat en el Codi Penal poca cosa podrem dir-hi. Tinc la sensació que si ens quedem instal·lats admirant la lluna sense intentar avançar cap aquest trajecte, a vegades utòpic però que requereix passos pràctics, no farem res. Per tant, el primer pas per intentar convèncer molta gent que no podem acceptar fatalment l’exercici de la prostitució a tot arreu és eliminant-la de l’espai públic.

Pel que fa al tema de la legalització de les drogues, segueix la mateixa línia que amb la prostitució?

Tampoc en sóc partidari. Sé que és un debat controvertit a molts països. En alguns països com Holanda han avançat en la línia de legalitzar alguns estupefaents però comença haver-hi debat al voltant de si això ha estat positiu. Segurament hem d’intentar combatre les xarxes criminals i les màfies. De la mateixa manera que estem avançant per controlar, legalitzar i reduir el consum d’alcohol i tabac em semblaria molt contradictori que estiguéssim impedint beure dues copes de vi i en canvi acceptéssim l’ús de productes que no només alteren el comportament sinó les estructures i la llibertat individual de moltes persones que fan que caiguin en actituds que des del punt de vista de convivència i cívic són, com a mínim, reprovables. Segueixo sent partidari que estigui il·legalitzat el seu consum excessiu, cadascú que faci el que vulgui a nivell particular.

Malgrat una legalització eliminés o reduís considerablement el mercat negre?

No s’ha demostrat que això sigui així. L’ús terapèutic de les drogues és acceptat per una bona part del nostre sistema sanitari i el consum individual, només per consum, no està penalitzat per la llei però em sembla que si despenalitzéssim i desreguléssim avui per avui no veig mecanismes ni en el sistema educatiu ni en les estructures familiars ni en el comportament de la nostra gent jove o de la nostra gent gran perquè això no acabi sent molt més contraproduent des d’un punt de vista de valors i d’actituds individuals. La llibertat té, com sempre, algunes limitacions perquè sinó ja hem observat que podem caure en el llibertinatge, que és un escenari que a mi no m’agrada.

Continuem parlant de l’espai públic. El burca és una excusa per regular-lo?

Penso que s’està estigmatitzant el burca. Si algú digués que des del punt de vista relatiu hi ha pocs casos d’utilització del burca o del nicab a Catalunya, doncs… darrera del burca també hi ha alguns problemes. El primer és que pot haver-hi una denigració dels drets i les llibertats de les dones que poden, poden, veure’s obligades a no mostrar la seva identitat a l’espai públic si és així ja tenim els mecanismes suficients com per perseguir les persones que infringeixen i alteren els drets fonamentals i les llibertats. Però si és una actitud voluntària no podem eradicar un costum que no és tan religiós sinó més aviat cultural. Hi ha un debat que tinc la sensació que la gent del carrer no acabem de fer: hem acceptat que a les nostres escoles els estudiants no poden anar amb gorra i en canvi hi ha algunes noies que se’ls hi permet entrar amb vel; hem acceptat que a les nostres escoles no hi podem tenir crucifixos perquè representen només una part de la religió de culte d’aquest país -que d’altra banda és la més estesa- però acceptem hàbits o litúrgies d’altres religions que no són les pròpies o les més identificades en el país en el nostre espai públic. Tinc la sensació que hi ha una certa descompensació d’exigències de cara a un Estat laic, en sóc partidari, però de permissivitat cap a costums que s’estan intentant introduir fins i tot alterant no només els nostres costums i valors sinó la nostra llei. Darrera el burca també hi ha la policia religiosa, la xaria i els clans que intenten anar colonitzant una part de la societat que ha vingut aquí. No acceptarem excuses de tipus religiós per no garantir la seguretat en el nostre espai públic.

A en Felip Puig, no com a Conseller, li ronden projectes de futur pel cap?

Porto molts anys a la política i en algun moment pensava que ja havia completat el meu cicle però finalment el President Mas em va proposar ser Conseller d’Interior. Jo pensava que havent estat Conseller d’Obres Públiques i sent enginyer de Camins ja havia tocat el cel però… encara no l’havia tocat. Ser el responsable de la seguretat del país és d’una transcendència molt intensa i intentaré estar a l’alçada dels moments difícils que vivim. No tinc cap tipus d’aspiració més que poder veure com les meves filles continuen creixent -que ja són grans-, intentar contribuir al projecte polític de Convergència i Unió que és dels més importants que ha tingut Catalunya en els darrers cent anys i intentar aconseguir en els propers anys el somni de molts catalanistes i nacionalistes que és que aquest país sigui independent.