BASF i el cost d’oportunitat
16/06/2012 – David Salas
No sóc economista, però en un estat que ens espolia sistemàticament, molts ens hem vist en la necessitat d’aprendre quatre coses per tal de poder-les denunciar i evitar que ens prenguessin encara més el pel. Un d’aquests conceptes totalment necessari de conèixer per fer-se càrrec de la magnitud de la tragèdia és el de “cost d’oportunitat”, que podríem definir com el cost de la no realització d’una inversió.
Un dels problemes essencials d’aquest cost és que és difícil de quantificar, però ahir, ailàs!, en vam poder tenir dades concretes. Joan Maria García Girona, màxim responsable de la planta que té BASF a Tarragona, juntament amb altres tres marques del sector, tenen previst invertir 20 milions d’euros a Tarragona, però condicionen aquesta despesa al fet que es faci el corredor mediterrani.
Aquesta dada és especialment rellevant perquè ens ajuda a fer-nos una idea de la quantitat d’inversions que desaprofitem pel fet de no estar dotats de les infraestructures necessàries. En el cas de les inversions de BASF la dada s’ha fet pública, però parem-nos a pensar quantes empreses prenen cada any decisions similars sense que surtin a la llum.
Així doncs, al vergonyós espoli fiscal que patim cada any els catalans hi hem d’incloure també el cost d’oportunitat. Si BASF no pot invertir aquests diners a Tarragona perquè no s’ha fet el corredor, els invertirà a una altra banda. I el pitjor de tot plegat és que cada cop queda més clar que a l’estat espanyol ja li va bé que tot això passi. És evident doncs que a BASF li interessa que Catalunya gestioni els seus recursos i construeixi les infraestructures que cregui necessàries. És evident doncs que a BASF li interessa la independència de Catalunya.
Una altra qüestió es la reflexió sobre si allò que ens cal és tenir una indústria que com la química té uns efectes molt nocius sobre la salut de la gent del territori. Sens dubte que se’n pot parlar. Ara bé, el que no pot ser és que vegem limitades les inversions al territori en funció de si es fan o no es fan unes infraestructures que hauria de fer 100 anys que estiguessin construïdes.
Per poder decidir si aquest és la indústria que volem o no, com a mínim hem de tenir-ne la oportunitat.
Cerca de finançament
La plataforma Nuuuki busca finançament per fer possible el projecte que encapçala el director del diari Intocabledigital.cat, Joan Solé, i amb Ramón Pellicer, Albert Sáez i Xavier Coral, entre els seus padrins
Opinió ID
Un deute il·legítim
Tweet Els darrers dies, diversos mitjans de comunicació han publicat que la Generalitat Valenciana haurà de retornar al govern central més de 17.000 milions d’euros ...
Opinió ID
No treballarem mai més
Tweet Agafo una lletra d’Evaristo Páramos, actual líder de Gatillazo, grup de música punk referent d’aquests temps. Diu Páramos, “Nunca más vais a tener trabajo, ...
Més Opinió
El drama de l’edat
Tweet El fantasma de la crisi està creant un problema social molt agreujat. De moment, les polítiques econòmiques es volen centrar a mitigar la falta ...
$1,3 milions per un diari inexistent
Tweet “De Correspondent”. Així s’anomena el diari digital de Rob Wijnberg. Un diari amb una peculiaritat: encara no existeix. De fet, no naixerà fins a ...
Neutralitat
Tweet El líder dels socialistes catalans, Pere Navarro, i altres membres del seu partit, s’han omplert la boca aquests darrers dies demanant “neutralitat” al Govern ...
