01/08/2012 – Nerea Rodríguez

Cartell de l’obra de teatre ‘Agost’
Val més que tothom sàpiga la veritat. Els números creixen. I no hi ha res més interessant que això en moments en què tot es desinfla i disminueix. Em refereixo, òbviament, als números de les persones favorables a la independència de Catalunya. Les enquestes parlen per si soles, però encara cal més gent convençuda, tot i que tal i com estan les coses, és qüestió de temps.
Però ja no parlem d’un temps futur i llunyà que mai semblava arribar. No. Ara ens apropem al moment clau. Però cal que l’estiu no ens faci abaixar la guàrdia, que poden passar moltes coses quan un es despista i comença a pensar que ja té la batalla guanyada. L’agost… l’agost té perill.
Alguns mitjans internacionals ja fa temps que denuncien la situació d’espoli fiscal que pateix Catalunya. Això fa uns quants anys no passava d’aquesta manera tan evident. Aquest fet és importantíssim i va molt més enllà d’aquest pacte fiscal que portaran a Madrid per perdre el temps.
La internacionalització de la qüestió catalana (que ja no és un fet ni un problema sinó un “issue”, pels estrangers), permet situar-nos al mapa. La cartografia és clau. A molts llocs del món no hi ha la inèrcia de l’agost que tenim nosaltres, de mes inoperant i relliscós. Com ressonava al Teatre Nacional a la magistral interpretació d’Agost, “val més que tothom sàpiga la veritat”. I res millor que siguin els observadors externs els qui posin sobre la taula la nostra dissortada situació.
Tags: Agost, catalunya, independencia