Anàlisi Polític

El millor dels Goya

febrer 22, 2012

La setmana passada em queixava de com d’avorrida podem arribar a fer els catalans una gala dels premis Gaudí i, a la vegada, cridava a importar els millors elements, les millors idees, que tenen els guionistes dels altres països i instaurar-les en les nostres gales.

Bé, fa ja uns quants anys que Espanya ens diu la manera. I nosaltres aquí estem: seguim creant guions on l’únic que fem és tirar-nos merda sobre nosaltres mateixos quan el que hauríem de fer és, posats a carregar contra algú, carregar contra ells. Així que proposo molt seriosament incloure, a partir de la gala de l’any vinent, algun espontani que amenitzi la vetllada. M’explico: els espontanis poden o no poden tenir sentit, és igual. Aquest any, per exemple, a Espanya n’han tingut dos de molt sucosos: el primer, en to reivindicatiu, un Anonymous amb la careta ja mítica d’V de Vendetta. El segon, en to també reivindicatiu però d’un caire molt més lúdic, el Muletilla. Deixeu-me que llenci un crit a favor d’un home que és capaç de col·lar-se a la gala dels Goya sense preparar-se absolutament cap discurs amb un mínim de sentit. M’imagino el seu cervell un cop dalt de l’escenari, tot col·lapsat, deixant anar paraules soles: productores, western, Extremadura. I a veure què passa.  Espero que ja tingui un grup de fans al Facebook, se’l mereix.

Sabeu, però? El que em farà més ràbia de tot això, si s’acaba fent, és haver de reconèixer els mèrits a l’Academia de las artes y las ciencias cinematográficas de España. És evident que això dels espontanis, tot i que iniciat a Espanya –on, si no?– porta segell català. Exacte, Jimmy Jump. Un imbècil rematat, sí. Però, al cap i a la fi, el nostre imbècil.

By Nacho Mulà