Anàlisi Cultura

Deriva cap al centre

febrer 22, 2012

A començaments de febrer el Canòdrom de la Meridiana era descartat com a futur centre d’art contemporani de Barcelona. Moritz Küng, el director escollit per a construir la programació i les directrius del centre, s’acomiadà de la política cultural catalana amb un comunicat moderat però clar i directe. Ressona encara una de les seves darreres frases: “Per què promoure un curador estranger si no s’aspira a tenir res més que un discurs local i un projecte de vol gallinaci?”.

Ara, davant l’anunci i la posterior ratificació del tancament de l’Àrea de Creació Contemporània d’Olot (Espai Zer01 i Sala 15), i l’acomiadament del seu director David Santaeulària, el regidor de cultura de la ciutat, Josep Berga (CiU), ha al·legat que és impossible assumir el cost de l’empresa després de les retallades. Però, com ho assenyala l’ex regidor Pep Fargas, l’alcalde d’Olot és un dels alcaldes gironins més ben pagats, i l’administració municipal ha demanat els serveis del grup de comunicació de Josep Puigbó. Aleshores el problema no és la minva pressupostària, sinó la motivació per destinar les dues sales a unes activitats -segons Berga- d’interès. Al·ludint amb “interès” a mostres de “pintura més tradicional”, per exemple. Ja en 2010 la Generalitat va retirar els ajuts a l’Àrea de Creació per no considerar-la un model referent, fet que l’excloïa de la xarxa de centres i espais d’arts visuals públics de Catalunya.

Segurament aquesta declaració d’intencions representa prou bé l’expressió abans citada de Moritz Küng. I és que el contrast de propostes és molt gran. Espai Zer01 ha rebut la simpatia de tot el sector de les arts visuals. De fet, la seva programació ha servit perquè l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) reconegui el projecte com a millor espai alternatiu de l’any. Una altra mostra de suport són les 300 persones -a hores d’ara moltes més- que s’han unit en un reclam amb forma de manifest per tal de salvar aquest indret d’art contemporani. Però no ha reeixit. Entre elles, representants d’institucions tan rellevants com el MACBA, l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya, la Fundació Tàpies o el CCCB. Un dels fragments més interessants d’aquest manifest és el que defineix les raons per les quals l’espai era un nucli important:

“Recordem que el paper de Zero1 no s’ha limitat a ser un espai expositiu de la perifèria, sinó que ha aconseguit consolidar-se com un espai generador de propostes creatives dins del circuit artístic nacional més punter, paper d’altra banda reconegut públicament per tots els professionals del sector de Catalunya, amb un prestigi cultural fàcilment comprovable si s’observa la seva constant repercussió mediàtica. Un espai que també ha sabut connectar-se i interrelacionar-se amb el circuit artístic internacional. Entre d’altres centres i institucions l’espai Zer01 ha col.laborat amb: Instituto Cervantes Estocolm, Rijksakademie Amsterdam, Sala Rekalde Bilbao, MUSAC Leon, CDAN Huesca, Centre d’Art la Panera Lleida, CGAC Santiago de Compostela, Pavelló de Catalunya de la Biennal de Venècia, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB”.

Una vegada efectuat el tancament, el principal neguit és la possible aparició d’un efecte dòmino que tanqui altres referents culturals de la mateixa corda. Que la lògica artífex del tancament d’Espai Zer01 i Sala 15 -i en el fons, també del Canòdrom-, s’estengui. La lògica que ajusta els paràmetres dels nous centres d’art a un caràcter unitari, simple i centralitzat. I per tant porta com a norma implícita anul·lar-ne d’altres que suposen una dissonància a dita unitat. El MACBA per la seva part ha estat el catalitzador de la unificació i el centralisme a la mateixa Barcelona. Tot i que en el seu nom només s’hagi pronunciat Carles Guerra, el seu cap d’exposicions, sorprèn que la entitat es posicioni en contra dels esdeveniments provocats per la mateixa lògica que l’afavoreix com a nucli administratiu i vertebrador de l’art contemporani a la capital.

Perquè la discussió de fons és el caràcter centrípet que, amb l’eco de la descripció de Moritz Küng, domina la cultura institucional a Catalunya temps ençà. Una mateixa lògica homogeneïtzadora que afecta a formats i continguts, de manera que apareix una dificultat extrema a l’hora de bastir centres d’especial singularitat. Un dels àmbits afectats és la localització, única i cèntrica. La periodista Maria Palau ja ho denunciava des d’El Punt Avui amb un esplèndid ull clínic: “En el sistema de l’emergència artística fa temps que a Barcelona no hi passa gaire res de bo. I al territori, a la maleïda perifèria, hi passen moltes coses interessants. Però no s’ho creuen”.

 

 

 

By Jordi Vernis

Tags: Canòdrom, David Santaeulària, Espai Zer01, MACBA, Moritz Küng