ETA en campanya

octubre 14, 2011

Euskadi Ta Askatasuna porta molt de temps sense marcar l’agenda política espanyola. La política del fins fa poc temps ministre, i ara candidat, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha estat molt clara: ignorància. L’espiral del silenci ha envoltat ETA i se n’ha ignorat qualsevol pas, almenys de manera pública. Ha estat una tàctica acompanyada de la tolerància zero judicial i policial. L’estratègia ha funcionat i s’ha aconseguit convertir ETA en una organització marginal.

Pel seu cantó, però, l’esquerra abertzale ha fet passos significatius i d’un gran pes polític per acabar amb la violència. S’ha pres consciència que l’única solució per aconseguir la llibertat del poble basc passa per les vies estríctament democràtiques i no violentes. Aquest camí sí que ha estat seguit per la societat basca que ha donat un suport majoritari, mostrat en les urnes muncipals, a aquesta estratègia.

I ara estem a punt d’arribar a unes eleccions espanyoles en què ETA, de moment, fa pinta de no pintar-hi res en el debat electoral. Abans del 20N tindrem notícies substancials sobre el final d’ETA. Tot sembla indicar que els observadors institucionals verificaran que l’organització ha abandonat de manera clara i irreversible la violència. Però tots els símptomes ens porten a pensar que el Gobierno en funcions, i els candidats socialista i popular, ignoraran del tot aquesta situació.

Rubalcaba no pot vendre com a pròpia la fi d’ETA perquè no ha estat en el procés de verificació del seu final i insistirà que l’únic comunicat que accepta, que és improbable que es doni, serà el de la pròpia organització anunciant la seva dissolució definitiva a canvi de cap contrapartida.

I Rajoy tampoc validarà el seu final per no donar valor a la feina del que ara és el seu rival electoral i perquè el seu màxim interès és arribar al 20N indemne i centrant la seva atenció única i exclusivament en les mesures per sortir de la crisi.

Per tant, tinc la impressió que tot i que ETA intenti tematitzar la campanya electoral aquesta vegada no se’n sortirà. A no ser, és clar, que passi com a Irlanda i aparegui una ETA Alternativa, circumstància que tampoc podem descartar.

By Enric Xicoy