‘Freedom for Pujol’

12/03/2012

Sáez

L’expresident Pujol ha sorprés a molta gent amb la seva entrevista amb el gran Jordi Évole en proclamar-se partidari de la indepedència de Catalunya. Diu que ho fa contra la seva voluntat perquè la seva aposta havia estat sempre entendre’s amb Espanya però que els darrers episodis (la tramitació i, sobretot, la sentència sobre l’Estatut) l’han decebut. Pujol ve a dir que és independentista com a conseqüència d’un fracàs i no d’una opció. El trencament de la seva ambigüitat ha sorprés tant als que pensaven que Pujol era independentista però no ho deia com als que estaven convençuts que feia veure que ho podia ser però no ho era en cap cas.

Pujol va jugar amb aquesta ambigüitat en els 23 anys que va estar en el govern. Per començar el van investir amb els vots de l’ERC d’Heribert Barrera, l’únic partit obertament independentista durant la Transició. Però molt ràpidament amb l’ensulsiada de l’UCD –gràcies als seus vots va tenir la primera majoria absoluta el 1984- i amb l’hegemonia socialista a Espanya, Pujol va esdevenir un líder clar del centre dreta que simplement intentava que els independentistes d’ordre el votessin. En aquesta ambigüitat va fer frases tan célebres com a aquella que li va espetar a Pilar Rahola a propòsit de la fascinació que aleshores tenia la periodista amb els processos independentistes de les repúbliques bàltiques: “Catalunya és com Lituània però Espanya no és la URSS”. Ningú va saber què volia dir just els mateixos dies que el seu fill Oriol –proximament successor seu a la secretaria general de CDC- organitzava la campanya Freedom for Catalonia coincidint amb els Jocs de Barcelona 1992.

Sigui com sigui, per desenmascarar-se o per revoltar-se, el cert és que Pujol ha abandonat l’ambigüitat en aquest punt. I el més curiós és que les reaccions mér virulentes no han arribat dels seus adversaris polítics sinó de l’entorn de l’actual president de la Generalitat, Artur Mas. Critiquen a Pujol perquè consideren que la seva desambiguació posa una pressió a l’actual president que mai va tenir el seu antecessor. No els falta raó, però el món canvia i Catalunya evoluciona. Les ambigüitats de Mas han de ser unes altres perquè Pujol és intocable.

Plusone Linkedin Pinterest Digg Delicious Reddit Stumbleupon Tumblr Email Facebook Twitter

Albert Sáez

Periodista d'El Periódico

Tags: , ,

Subscriu-te!

Introdueix el teu e-mail i rebràs gratuïtament els articles més destacats en un únic correu!

Tancar
Si us plau - Segueix-nos a les xarxes socials!
Ens ajudaràs a créixer i a oferir un millor servei

Twitter

Facebook